MINDFULNESS (8 sessions) ✨

MINDFULNESS (8 sessions)

DIES: 3, 10, 17, 24 i 31 de maig i 7, 14 i 21 de juny
HORARI: els dimecres de 20 a 21h (8 sessions)
LLOC: Espai Ananda (Rbla Ribatallada 34 baixos-2) Sant Cugat
RESERVA PLAÇA al 636683999 (Anna) o al 606213986 (Nazareth)

Màxim 12 places
PREU: 70 €

A cada sessió hi haurà una part teòrica per poder entendre i veure amb claredat la part pràctica, que ens ajudarà a transformar el dia dia.
Aprendrem exercicis senzills per poder utilitzar  🙏

Des d’un rol actiu , des d’un sentit profund de responsabilitat descobrirem com la ment gradualment recupera la seva capacitat innata de percebre el què ens passa d’una manera simple, sense judicis, crítiques ni suposicions.

 

Nombrosos estudis demostren que amb aquesta pràctica obtenim els següents beneficis:
– augmentem la calma, – la serenitat, – la concentració, – l’habilitat en la resolució de conflictes, – la determinació, – l’autoestima ❤

 

Mindfulness, practicarem una manera honesta, tendra i alliberadora de relacionar-nos amb nosaltres mateixos.

 

AUTOESTIMA

Autoestima…

Què és?

 

És l’estima que ens tenim a nosaltres mateixos, la clau per sentir-nos satisfets.

Quan ens estimem, podem veure les nostres virtuts i utilitzar-les per viure la vida, esforçar-nos quan cal i relacionar-nos amb els altres, amb satisfacció, en definitiva gaudir.Realment és tant important? Per què?

És gratificant i omple de sentit el nostre dia a dia. Per què? Fa sentir-nos estimats. Quan estem satisfets i tranquils amb nosaltres mateixos podem viure tranquil·lament amb els altres i amb tot el què fem.

Així doncs perquè sovint ens sentim malament?

Perquè ens oblidem del sentit més autèntic i legítim, de fer les coses. Perquè ens satisfà, ens agrada, senzillament, ens ve de gust.

I ho fem de manera autèntica, sense esperar que els altres ens:

aprovin, satisfacin, valorin, acceptin, estimin, apreciïn, alabin, …

Però si fem les coses per nosaltres? Això és ser egoista

Si, és egoista.

I proposo anar més enllà de la definició, i fixar-nos d’on ve la paraula egoisme (ego= jo i isme = “sistema”, “manera”, “doctrina”), podem definir que les coses les fem a la manera del jo. És a dir, de manera autèntica, coherent amb nosaltres mateixos.

I això passa quan el que pensem, sentim, desitgem i fem coincideix plenament.

Si però tot el que nosaltres volem no sempre és bo pels altres.

És cert, però si parlem d’autoestima, està demostrat que quan tenim una autoestima sana i ens estimem, apreciem , valorem, acceptem, satisfem, aprovem…  a nosaltres mateixos és proporcional a l’estima, apreci, valor, acceptació, satisfacció, aprovació cap als altres.

I què passa amb les persones que es creuen els millors i no tenen en compte als altres?

Això no és autoestima, això és estar encegat. Com quan estem enamorats, que només som capaços de veure les coses bones de l’altre, i ens sembla tan absolutament  fantàstic, que d’aquí les frases com “l’amor és cec” o “està ben encegat”, perquè en aquest estat no veiem la totalitat només les virtuts. Les virtuts i els defectes. Estimar és la capacitat d’apreciar virtuts i també defectes.

Sentir-se estimat comença amb un mateix.

Perquè sovint ens sentim malament amb nosaltres mateixos i amb els altres?

Sentim que els altres no ens tracten com ens agradaria, i les expectatives és que els altres són els que ens han d’estimar primer per sentir-nos bé , i hi ha una part de cert en això, però si només esperem que siguin els altres, és quan depenem totalment d’ells, i ens oblidem del primer pas i peça clau en una autoestima sana, m’estimo a mi mateix tal com sóc.

Què podem fer per tenir una autoestima sana?

Mirar-nos amb bon ulls.

Valorar totes aquelles virtuts que tenim, i que ens permeten fer un munt de coses.

Allò que no ens agrada de nosaltres mirar-nos-ho amb tendresa i respecte, qualsevol qualitat té una part positiva, només cal voler veure-ho.

Convertir-nos amb el nostre millor amic, aquell amb qui ens agrada conversar, passar-nos-ho bé, que li fem propostes interessants, que li fem costat ens els moments difícils, que l’escoltem, que estem al costat sense dir res i que amb això se sent reconfortat, que estem al seu costat malgrat i hagi coses que no ens agradin i que puguem ser francs amb ell, que podem donar un cop de mà quan ho necessita, que l’encoratgem a seguir els seus propòsits, i que sempre estem al seu costat.

Així doncs, una manera de tenir l’autoestima sana és convertir-nos amb el nostre millor amic.

I els altres? Què hi pinten en tot això?

Està demostrat que quan tenim una bona relació amb nosaltres mateixos, també la  tenim amb els altres.

És senzill, val la pena, és un camí gratificant, en el que tothom hi surt guanyant!

Anna Coderch

EL LLENGUATGE DE L’AMOR: un conte que obre cors i ments

 

amor-cor-estimar-300x225Un conte sobre:“el llenguatge del cor”

 

Un día Meher Baba preguntó a sus mandalies lo siguiente: “¿Por que la gente se grita cuando están enojados?”

Los hombres pensaron unos momentos: “Porque perdemos la calma – dijo uno – por eso gritamos.”

Pero ¿por qué gritar cuando la otra persona está a tu lado? – preguntó Baba – No es posible hablarle en voz baja? ¿Por qué gritas a una persona cuando estás enojado?

Los hombres dieron algunas otras respuestas pero ninguna de ellas satisfacía a Baba.

Finalmente él explicó: “Cuando dos personas están enojadas, sus corazones se alejan mucho. Para cubrir esa distancia deben gritar, para poder escucharse. Mientras más enojados estén, más fuerte tendrán que gritar para escucharse uno a otro a través de esa gran distancia.”

Luego Baba preguntó: “¿Qué sucede cuando dos personas se enamoran?Ellos no se gritan sino que se hablan suavemente,¿por qué? Sus corazones están muy cerca. La distancia entre ellos es muy pequeña.”

Baba continuó: “Cuando se enamoran más aún, qué sucede? No hablan, sólo susurran y se vuelven aun más cerca en su amor. Finalmente no necesitan siquiera susurrar, sólo se miran y eso es todo. Así es cuan cerca están dos personas cuando se aman.”

Luego Baba dijo: Cuando discutan no dejen que sus corazones se alejen, no digan palabras que los distancien más, llegará un día en que la distancia sea tanta que no encontrarán más el camino de regreso.”

Busquen la manera de acercar sus corazones, las palabras que les unan, así podrán caminar juntos.

 

L’autoestima es crea!

Val al pena veure’l! Obre la ment! Les coses són com són, més enllà dels esterotips!

La realitat és el què hi ha, els esterotips és allò que imaginem i que es transmet generació rera gneració.

Ara mateix pot ser un bon moment per començar a viure la realitat!

http://www.tronya.com/cuando-le-dijeron-a-un-grupo-de-personas-que-lanzaran-como-ninas-jamas-esperaron-esto/#

De vegades ens sentim limitats, però créixer vol dir aprendre nous camins, noves maneres… Prova-ho de nou i deixa’t sorprendre!

EL ELEFANTE ENCADENADO

Cuando yo era chico me encantaban los circos, y lo que más me gustaba de los circos eran los animales.

También a mí como a otros, después me enteré, me llamaba la atención el elefante. Durante la función, la enrome bestia hacia despliegue de su tamaño, peso y fuerza descomunal… pero después de su actuación y hasta un rato antes de volver al escenario, el elefante quedaba sujeto solamente por una cadena que aprisionaba una de sus patas clavada a una pequeña estaca clavada en el suelo. Sin embargo, la estaca era solo un minúsculo pedazo de madera apenas enterrado unos centímetros en la tierra. Y aunque la cadena era gruesa y poderosa me parecía obvio que ese animal capaz de arrancar un árbol de cuajo con su propia fuerza, podría, con facilidad, arrancar la estaca y huir. El misterio es evidente: ¿Qué lo mantiene entonces? ¿Por qué no huye?

Cuando tenía 5 o 6 años yo todavía en la sabiduría de los grandes. Pregunté entonces a algún maestro, a algún padre, o a algún tío por el misterio del elefante. Alguno de ellos me explicó que el elefante no se escapaba porque estaba amaestrado. Hice entonces la pregunta obvia: -Si está amaestrado, ¿por qué lo encadenan? No recuerdo haber recibido ninguna respuesta coherente. Con el tiempo me olvide del misterio del elefante y la estaca… y sólo lo recordaba cuando me encontraba con otros que también se habían hecho la misma pregunta.

Hace algunos años descubrí que por suerte para mí alguien había sido lo bastante sabio como para encontrar la respuesta: El elefante del circo no se escapa porque ha estado atado a una estaca parecida desde muy, muy pequeño. Cerré los ojos y me imaginé al pequeño recién nacido sujeto a la estaca. Estoy seguro de que en aquel momento el elefantito empujó, tiró, sudó, tratando de soltarse. Y a pesar de todo su esfuerzo, no pudo. La estaca era ciertamente muy fuerte para él. Juraría que se durmió agotado, y que al día siguiente volvió a probar, y también al otro y al que le seguía… Hasta que un día, un terrible día para su historia, el animal aceptó su impotencia y se resignó a su destino. Este elefante enorme y poderoso, que vemos en el circo, no se escapa porque cree -pobre- que NO PUEDE.

Él tiene registro y recuerdo de su impotencia, de aquella impotencia que sintió poco después de nacer. Y lo peor es que jamás se ha vuelto a cuestionar seriamente ese registro.

Jamás… jamás… intentó poner a prueba su fuerza otra vez…

 

– “Déjame que te cuente” de Jorge Bucay –

Xerrada: Acompanyem als nostres fills amb Intel·ligència Emocional. Escola Bressol “Els Elefants”, Mirasol

Estareu d’acord en que se’ns ensenya a resoldre problemes matemàtics.

Però i què fem amb els problemes que ens sorgeixen amb els nostres fills, parella, companys…?

En qualsevol relació existeixen moments dolços, tranquils, alegres, divertits i també conflictes.

Sovint, els conflictes ens desagraden i els vivim com un problema.

Exercitar  la Intel•ligència Emocional és veure els conflictes com a oportunitats per aprendre, educar, escoltar, conèixer, saber, interessar-nos, expressar, dir que si, dir que no…

Acompanyar en les emocions és una manera de viure amb els nostres fills plena i satisfactòriament.

Va ser una estona on es va convidar a compartir, reflexionar i aportar eines per millorar aquesta Intel·ligència!